Ja és possible transformar directament associacions en cooperatives per a donar major suport econòmic i legal a l'activitat

Una llibreria especialitzada en pensament crític havia de nàixer a un barri com el de Benimaclet: viu, militant, ple de gent jove i d’altra gent que va vindre a estudiar un dia i ja s’hi va quedar. Així va ser com La Repartidora va obrir allà les seues portes l’any 2014 amb l’objectiu de donar visibilitat als discursos dels moviments socials i dels corrents d’estudi crítics amb el capitalisme a través dels llibres, per així construir el camí cap a la transformació social.

Ara, després de dotze anys funcionant com a associació, La Repartidora s’acaba de transformar en cooperativa de treball, perquè com explica el seu president, Jordi Garcia, “una llibreria crítica, al final, és un negoci, vulgues que no, i el fet d'estar a mitges implicava molt de volum i tampoc poder créixer més enllà d'això”.

Durant uns anys l’associació va funcionar amb un horari reduït comptant amb la voluntarietat i el compromís d’un equip de persones molt implicades. Però, la llibreria anava creixent i demanava més dedicació i professionalització dels qui l’havien de gestionar, raó que va motivar l’entrada de tres persones per ajudar a consolidar aquell projecte social i cultural. Una d’aquelles persones era Jordi García, qui recorda com va ser aquella etapa: “vaig entrar dos anys després que muntaren La Repartidora. No era un projecte que donara beneficis, que d'alguna manera estigués pensat per això. Sí que és de veres que als dos anys l’equip va plantejar fer un pas endavant o un pas enrere. I aleshores, nosaltres vam decidir tirar endavant el projecte en termes econòmics per poder sostenir-nos”.

Un pas endavant: d’associació a cooperativa

La Repartidora ha estat el primer cas a la Comunitat Valenciana de transformació directa d’associació a cooperativa. Ser associació els va permetre, com reconeix Jordi García, “anar creixent, ser un projecte amb capacitat econòmica i poder anar contractant persones”, però va arribar un moment que, com assenyala, “la forma d'associació es quedava una mica obsoleta, en algunes coses vèiem mancances i enteníem que necessitàvem una altra forma legal”.

Van estar madurant la idea, les necessitats d’un negoci com el de La Repartidora i també els valors de l’equip de persones que l’integren i, finalment, Mª del Mar Catalá, Mª Amparo Royo, Elena Tamarit i Jordi García van prendre la decisió de fer-se cooperativa de treball. Això, a més de donar-los major protecció i entitat empresarial, inclús a partir d’ara els permet accedir a ajudes públiques. “Perquè nosaltres també tenim la part editorial i, en aquest sentit, com no érem una empresa abans no podíem rebre ajudes. I el mateix en moltes altres coses”, tot i que, com assegura el president de la cooperativa, “nosaltres no volem dependre de subvencions en una dimensió molt gran, perquè després, si les subvencions no arriben, passa moltes voltes que els projectes cauen”.

Com a cooperativa de treball, ara sí poden optar a ajudes per a fer créixer el projecte i consolidar-lo, tant a través de l’orde anual d’ajudes al sector cooperatiu de la Generalitat Valenciana com d’altres del sector cultural per la seua activitat. Com diu Jordi, “és un mitjà per fugir de la precarietat que moltes vegades caracteritza molts projectes, precisament, per no poder accedir a este tipus de recursos. Nosaltres volem optar per aquests recursos, volem tenir una vida digna, volem seguir fent el que fem i pensàvem que la cooperativa ens obre aquesta porta”.

I, a més estan els valors cooperatius amb els quals l’equip de La Repartidora es sent còmode. De fet, abans de la transformació en cooperativa el seu funcionament ja era força cooperatiu, per la qual cosa, confessa, “no tenia sentit fer una SL o un altre model que suposara limitar la nostra democràcia interna”. Com explica Jordi, a eixos efectes “no canviarem pràcticament les coses, perquè l'associació ens permetia desenvolupar una democràcia radical, una democràcia directa que nosaltres entenem que és com s'ha de treballar. Volem repartir els riscos, volem repartir els guanys, pensem que és com ha de funcionar la societat i, en este sentit, la cooperativa ens permetia fer eixe pas natural cap a unes millores econòmiques per al projecte i mantindré eixa democràcia directa que ja teníem en l'associació”.

A més a més, han qualificat la cooperativa sense ànim de lucre. El que busquen és “tindre salaris dignes i, després, repartir-ho i que això revertisca en la nostra comunitat. Nosaltres també tenim sòcies, d'alguna manera, que s'articulen en el projecte i tenim la responsabilitat que el projecte ha de ser de totes i tots més enllà de l'equip de treball”.

Una llibreria crítica de base comunitària

A les prestatgeries de La Repartidora es pot trobar tot tipus de gèneres tant de ficció com de no-ficció: narrativa, assaig, novel·la gràfica, poesia, llibre infantil i juvenil, de cuina... Quant a les temàtiques el ventall és igualment ample - feminisme, LGTBIQ+, ecologisme, memòria social, filosofia, anarquisme, marxisme, economia, educació, etc. Això sí, la diferència amb altres comerços és que la selecció de títols respon a un criteri: el pensament crític.

“Això vol dir que tindrem llibres infantils, potser d'educació sexual, i no tindrem els contes de princeses Disney o coses semblants. O, per exemple, en Història tenim llibres de memòria sobre la Guerra Civil, que evidentment té un component d'esquerra i un component llibertari molt fort. Sempre intentem que els llibres facen pensar, activar el pensament crític a través de la lectura, perquè entenem que això ens permet transformar la societat”, comenta el president.

La Repartidora va nàixer i continua sent hui un projecte cultural de base comunitària. “Nosaltres diem que tenim diverses comunitat, una seria l’economia social i solidària; una altra seria l’ecosistema crític del llibre, en què també ens ajuntem en altres llibreries, distribuïdores i editorials d'arreu de l'Estat que són independents i que tenen una manera similar d'entendre el món del llibre a la nostra, com transformar el món a partir del llibre; i, després, també tenim la comunitat del barri i els moviments socials. D'alguna manera també estem molt articulats i intentem que el nostre espai també siga un Ateneu tant per al barri com per als col·lectius de la ciutat, però sempre diem que la comunitat més important per a nosaltres són les sòcies”.

Els socis i les sòcies de La Repartidora són ja 330 i eixa xarxa no només sosté, a través d'una quota, les despeses base del projecte, sinó que, com valora Jordi, “ens ha permès al llarg del temps fer salts d'escala a mesura que hem anat fent créixer eixa base social. Com és el cas de vindre a un nou local més gran o haver entrat en el gremi de llibrers i a la Fira del Llibre. Hem anat fent canvis a mesura que aquesta base social creixia”.

Aquesta relació és de doble sentit i, a canvi del seu suport, la comunitat pot participar de decisions sobre aspectes fonamentals del projecte com, per exemple, un canvi d’ubicació, la pujada de salaris o moltes altres qüestions. “Tot això està avalat anualment per una assemblea de sòcies en la qual nosaltres rendim comptes dels números, dels projectes, de les activitats... Absolutament tot el que fem és transparent, perquè entenem que ha de ser així”, reconeix.

Ateneu cultural per al barri i els col·lectius ciutadans

La Repartidora ha esdevingut un vertader Ateneu cultural. Els més de 120 actes a l’any que s’organitzen al seu espai han acabat teixint una comunitat que va molt més enllà del barri. Són diversos els col·lectius ciutadans que acudeixen als grups de lectura, presentacions de llibres, trobades amb autores, xarrades, actes infantils, gravacions de Podcast en directe, assemblees o jornades, entre altres.

En definitiva, La Repartidora és un espai obert al barri, a la ciutat i a totes aquelles persones que, vinguen d’on vinguen, comparteixen el desig de llegir, reflexionar i construir pensament crític en comunitat.

https://larepartidora.org/

https://www.instagram.com/larepartidoravlc/

En el próximo post explicamos todas las claves jurídicas del proceso de transformación de asociación a Cooperativa de Trabajo llevado a cabo desde FEVECTA: procedimiento, requisitos, ventajas y efectos.