versión en castellano

 

Educació i escola cooperativa: visió i identitat

El debat al voltant de la tramitació del projecte de Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE) és sens dubte un debat de fons. Per això, en els posicionaments que uns i altres legítimament adopten és possible intuir alguna cosa més que una suma de valoracions i crítiques; en un debat així, es desvetlla la visió que de l’educació té aquell que es posiciona.

El cooperativisme educatiu, com a actor participant en aquest debat, també s’hi ha posicionat i ho ha fet posant per endavant, i conscientment, la seua visió de l’educació: una educació entesa com a servei públic, de tothom i per a tothom, el qual ha de promoure que tota la ciutadania puga exercir de manera efectiva el dret a l'educació; una educació que, sostinguda amb fons públics, siga universal i tinga com a fonaments l'equitat i la millora contínua a l’encalç de la qualitat.

Sabem que aquesta visió és compartida per altres, un fet que ens satisfà. I ho fa perquè les cooperatives d’ensenyament compartim aquesta visió des de la nostra singularitat, aquella que ens defineix com a entitats privades de titularitat col•lectiva que, pel fet de ser cooperatives, configuren les seues accions amb la finalitat de prestar aquest servei públic educatiu. És per això que creiem que la prestació d'aquest servei no té per què quedar lligada de manera exclusiva a un tipus de titularitat. I és per això també que aquesta visió a vegades és qualificada com a pròpia d’una escola concertada d’interès públic o comunitari, denominació on el cooperativisme es veu reflectit plenament.

És doncs des d’aquesta visió i des d’aquesta identitat que hem buscat posicionar-nos davant el projecte de nova llei i fer-ne una lectura valorativa. En ella trobem indubtables aspectes positius i, també, elements no resolts o preocupants pels seus possibles efectes i que, per això, reclamem reorientar.

 

 

Per la reversió de la LOMQUE

Com és sabut, durant els últims anys el cooperativisme educatiu s'ha manifestat a favor d'una reversió de la vigent Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQUE).

La història és coneguda: la necessitat de revisar i actualitzar la LOE no va tindre en la LOMQUE la resposta que s’esperava. Més aviat, a banda de deixar sense resoldre importants temes (com ara l’actualització del model de concertació) aquesta legislació va establir una sèrie de qüestions que, per a molts representants de la comunitat educativa (i, entre ells, per al cooperativisme educatiu) van representar autèntiques regressions en les polítiques educatives.

 

 

Què ens hi resulta coherent amb la nostra visió de l'educació

El projecte de la LOMLOE recull una sèrie d'aspectes que jutgem coherents amb la visió de l’educació que té el cooperativisme educatiu. Entre altres, en destacaríem els següents:

 

• Apostar per continguts i metodologies que possibiliten la formació de l’alumnat per a l'exercici actiu de la ciutadania i el respecte als Drets Humans i al pluralisme propi d'una societat democràtica.
   
  
• Impulsar actuacions que acceleren la transformació del sistema educatiu cap a un model d'escola inclusiva, eliminant aspectes clarament segregadors que tenen cabuda en l’actual LOMQUE. La inclusió educativa suposa assumir la diversitat funcional en el més ampli sentit, i per això donem suport a la millora en la dotació de recursos i de personal als centres ordinaris per treballar més decididament per la inclusió.
   
  
• Atendre i comprometre el sistema educatiu amb el desenvolupament sostenible, d'acord amb el que s'estableix en l'Agenda 2030.
  
  
• Reconsiderar l’ensenyament de la religió al si del sistema educatiu, en la línia de poder avançar cap a un model d'educació laica pel qual el cooperativisme sempre ha apostat.
  
  
• I, de manera més general, adoptar un explícit enfocament de drets en l’orientació de moltes qüestions: en la consideració dels drets de la infància entre els principis rectors del sistema educatiu, en la centralitat de la igualtat de gènere a través del foment de la coeducació, en la importància que mereix l’educació en valors cívics i ètics...

 

 

Què reivindiquem en relació amb determinats aspectes del projecte de llei

 

a) La millora urgent del mòdul de concert.

 

Partint del reconeixement del caràcter públic del servei educatiu que ofereixen els centres de titularitat privada sostinguts amb fons públics, considerem que resulta urgent abordar l’estudi de la quantia dels mòduls de concert a fi de valorar el cost total de la impartició dels ensenyaments en condicions de gratuïtat. La proposta d’aquest estudi, per cert, es recull expressament en la modificació d’una de les disposicions addicionals del projecte de llei.

 

El cooperativisme educatiu considera que, en les actuals circumstàncies, aquest servei educatiu en els centres concertats es dona en una situació d’infrafinançament. Per això, valorem positivament la previsió que les conclusions d’aquest estudi s’incorporen de manera efectiva al Pla d'increment de la despesa pública educativa que el projecte de llei preveu per dotar al conjunt del sistema dels recursos econòmics necessaris per assolir els objectius de la nova legislació. Fer realitat aquesta previsió ens sembla totalment urgent.

 

b) Garantir els recursos necessaris a fi d’assegurar una escolarització equilibrada de tot l’alumnat.

 

L’escola cooperativa s’ha mostrat favorable a una escolarització equilibrada de l'alumnat, especialment d’aquell amb necessitat específica de suport educatiu, dins d’un marc d’igualtat en l'aplicació de les normes d'admissió, la qual cosa suposa l'establiment de les mateixes àrees d'escolarització per als centres públics i privats concertats. Com sabem, el procediment d’admissió que se segueix en el sistema educatiu valencià des de fa uns quants anys està basat en aquests principis.

 

En coherència amb això i, per nosaltres, com a correlat necessari, resulta imprescindible que es garantisca que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics tinguen accés a tots els recursos personals i econòmics necessaris que han d’assegurar l’atenció i els suports de tot tipus que l’alumnat requereix.

 

c) Una programació equilibrada del conjunt de centres educatius del sistema.

El cooperativisme defensa el manteniment d’un equilibri entre la xarxa de centres de titularitat pública i la que constitueixen els centres privats-concertats, totes dues integrants d’un únic sistema educatiu.

La consideració subsidiària d’una xarxa o de l’altra juga en contra de la qualitat del conjunt del sistema: cap projecte educatiu que cerque la qualitat no pot créixer des d’una posició subsidiària. Per contra, la complementarietat d’ambdues xarxes, entesa des del principi de corresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics amb un servei educatiu de caràcter públic, redunda en la millora del sistema educatiu.

Per això, reclamem que en la programació de la xarxa de centres, i concretament en l’increment previst de llocs escolars de titularitat pública, es valore el funcionament i la qualitat educativa dels centres sostinguts amb fons públics que, des de la iniciativa social, ofereixen el servei públic educatiu amb uns fins i en unes condicions equiparables als centres de titularitat pública.

 

d) La participació del cooperativisme en l’estratègia de cooperació público-privada per oferir el servei educatiu en l’etapa d’Infantil.

El cooperativisme fa una valoració positiva de la consideració de l'educació infantil que incorpora el projecte de llei, la qual ha estat sempre defensada per l’escola cooperativa: entendre l’educació infantil com una etapa única amb “intencionalitat educativa” que exigeix una proposta pedagògica específica.

Pel que fa a l'extensió del primer cicle d'infantil i d’acord amb el que recull el propi projecte de llei, considerem que la coordinació de les polítiques de cooperació entre Administracions Públiques i altres entitats (entre elles, les entitats privades sense finalitats de lucre) és una via absolutament necessària per assegurar no sols l’oferta en el 0-3, sinó també la qualitat educativa en aquest cicle. La trajectòria i la realitat present de molts projectes educatius en molts centres d’educació infantil suposen un valor que s’ha de preservar quan parlem d’estendre el 0-3.

En relació amb això, el cooperativisme, pel caràcter no lucratiu dels seus projectes i per la seua capacitat com a agent proveïdor de serveis públics, aspira a ser un interlocutor de referència a l’hora de desenvolupar un possible model de convenis en aquesta etapa, tal com el projecte de llei assenyala.

Per fer efectiva aquesta extensió, però, reclamem una planificació adequada de l’increment de l’oferta de places de titularitat pública en l’educació infantil. Aquesta planificació ha de ser compatible amb el manteniment de la viabilitat d’aquells centres compromesos amb l’oferiment del servei en aquesta etapa en unes condicions d’equitat, qualitat i garanties del seu caràcter educatiu.

 

 

Per un reconeixement efectiu de la singularitat del cooperativisme educatiu

Finalment, el projecte de llei presenta com a novetat significativa un reconeixement explícit de la singularitat del cooperativisme educatiu. Entre altres referències, quan parla de la preferència per acollir-se al règim de concerts, es fa menció als centres educatius “que estén constituidos y funcionen en régimen de cooperativa, cuya especificidad será objeto de reconocimiento en la normativa correspondiente”.

Les cooperatives d'ensenyament sempre han demanat un estatus jurídic propi i diferenciat. Així doncs, veiem en l’esmentat articulat un reconeixement de la singularitat del model de l’escola cooperativa i, per tant, esperem que el seu desenvolupament es concrete en accions i mesures properes que materialitzen l’especificitat reconeguda: tant en la normativa educativa com en aquella que regula el propi cooperativisme.

 

 

Web: www.ucev.coop

Twitter: @LA_UCEV

Facebook: @LAUCEV