Les cooperatives d'ensenyament han bastit un currículum especial i emocional per acarar el confinament de l’escola durant la crisi del COVID 19

EMPAR MARTÍNEZ
Mestra de llengua a l’ESO i directora de l’Escola Gavina Coop V

“Mantenim un equilibri entre la tasca de cada àrea i la gestió emocional”

Com heu organitzat des de la vostra escola la relació amb l’alumnat per mantindre-us en contacte?

Allò prioritari ha estat mantenir el contacte amb l’alumnat, generar l’expectativa que des de les nostres cases som la seua escola i els seus mestres, que poden aprendre, tenir iniciativa, fer-se més autònoms i que el nostre vincle és un valor, si cap, més fort a hores d’ara. Hem ajustat un horari lectiu especial per mantenir les rutines, el calendari, el temps de treball i d’esbarjo, l’organització dels nostres joves i matenir eixa continuïtat sobtadament malmesa. Els fem conscients que la situació és complexa, incerta, però que mestres i alumnes hem de ser corresponsables i hem de fer front a la desídia i el dubte.

El claustre de secundària es reuneix setmanalment i hi inclou la presència de l’orientador i de la mestra PT, amb qui coordinem l’atenció d’alguns alumnes. Atenem famílies i joves de manera també més directa per assegurar que no es despengen o resoldre dubtes, neguits, incerteses. Fem sessions de tutoria amb els grups.

El pla de treball de secundària, doncs, està coordinat al si d’aquest claustre i també respecte de les altres etapes, que també es reuneixen almenys una vegada a la setmana i que també fan un pla de treball setmanal. Mirem de mantenir eixe contacte, com ja hem dit amb mitjans diferents -videoconferències, correus, vídeos...- segons la diversitat d’alumnes i de famílies. Mirem d’orientar en els mínims i els temps necessaris perquè resulte més fàcil per a les famílies i demanem evidències del treball fet perquè els infants i els joves vegen que la seua feina té diferents sentits (aprenc, atenc, estic connectat, em valoren, avance...).

En infantil funcionen mitjançant projectes que segueixen en cada grup classe un fil propi. En primària, prioritzem les àrees instrumentals, i fem educació física i música, anglés amb propostes setmanals i obertes, i sempre amb evidències per retornar. Es fa atenció tutorial en primària en petits grups, amb major o menor freqüència segons les edats.

Mantenim reunions d’equip directiu, de consell rector, de DOIP per ajustar el curs actual.

Quin tipus d’activitats esteu proposant? Què s’està prioritzant i què no s’està prioritzant? Vos heu plantejat algun tipus d’avaluació? Sí? (Quina?), No?...

Fem servir un drive compartit amb els alumnes de cada curs ajustat setmanalment i on està present l’horari de cada curs per introduir el pla de treball setmanal, indicant feines, manera d’organització de les sessions de cada àrea i si fem videoconferència o no. Cada àrea té una o dues sessions coprensencials, amb els alumnes, per tal de fer el seguiment o explicacions, correccions, contacte. En eixos espais sempre mantenim el discurs expressat adés i hi ha un equilibri entre la tasca de cada àrea i la gestió emocional.

Tenim previst d’avaluar -ja veurem què en podem fer- allò que treballem de manera més competencial i amb alguna prova via la plataforma de gestió amb què treballem a l’escola. Pel que fa a l’àrea de llengua, el darrer dia de classe ja tenien un pla penjat en clickedu i hem anat introduint els materials específics per a desenvolupar els continguts que ens quedaven per tancar el curs. Evidentment, hem reajustat projectes i activitats, i instruments d’avaluació. Planifiquem lliuraments de treball amb dates concretes i canals de comunicació -clickedu fonamentalment-, però som flexibles ateses les circumstàncies (alumnes amb major o menor autonomia, teletreball de les famílies, pares i mares que han d’eixir tot el dia a treballar fora...).

Com està sent la resposta dels xiquets i les xiquetes davant d’aquest context totalment nou per a ells? Com penseu que pot afectar-los la situació al seu present i futur escolar?

La resposta dels nostres xiquets i xiquetes és molt bona. Allò que més ens preocupa i perquè treballem des dels diferents equips són els alumnes que ja necessitaven a l’escola presencial més atenció o d’altres que, atesa la circumstància familiar actual, hem d’atendre ara també més especialment. La part emocional és fonamental d’atendre, perquè aquesta situació nova genera neguits, tristesa, ansietats, preocupacions en totes les edats. Això pel que fa al present. Pel que fa al futur, molt depèn de la suspensió del curs o no, perquè l’escola genera vincle, rutines, lligam, atenció emocional, i si el curs es suspèn l’escola com a institució perd, es veu menyspreada, i moltes famílies hauran de fer-se càrrec d’una funció que ja complim, amb encerts i errors evidentment, des del 13 de març. Cal mantenir eixe currículum especial i emocional perquè infants i joves senten que aprenen i que els atenem. Pense, a més, que no es pot donar una resposta global, sinó que cada etapa té unes necessitats, i que tothom ha de ser atés d’acord amb la diversitat individual de cada infant i jove. Des d’infantil fins a la Universitat hi ha tot un món i un gruix de variables a tenir en compte. Ara bé, hem de fer escola.

La relació amb les famílies i amb la comunitat educativa en general és una constant del model educatiu i d’escola de les cooperatives d’ensenyament, Com feu ara per mantindre el contacte? Quines respostes esteu trobant per part de les famílies? En aquestes circumstàncies, què penses que hauria d’aportar l’escola a la relació que ja manté amb les famílies?

Pense que he respost d’alguna manera a algunes de les idees ací plantejades en les qüestions anteriors. Afegiré la idea ben clara que el suport i l’agraïment de les famílies davant les circumstàncies actuals han estat molt positius en majoria dels casos. Hem demanat el feedback aviat, fem entrevistes, atenem correus, fem telefonades... I ho hem fet des de cada curs, etapa, cicle, equip directiu, consell rector... Hem tingut ben present que hi ha situacions familiars ben diverses i aquesta idea ens ha guiat a l’hora de planificar la tasca pedagògica.

En acabar la primera setmana vam demanar a les famílies de les tres etapes que respongueren una breu enquesta per valorar com havia anat tot fins a eixe moment i que ens feren propostes de millora, que ja implementem. Vam fer un consell escolar per parlar de tot plegat i dels ajustos del rebut. Fou molt emotiu.

Des de casa, com vos esteu relacionant amb la resta de socis i companys de l’escola per coordinar la tasca educativa?

Com ja he dit, els diferents equips ens reunim: coordinacions telefòniques, per correu electrònic, i videoconferències per fer etapes setmanals, reunions de cooperativa, consell escolar, reunions d’AKOE pedagògica i de consell rector, reunions de DOIP, comissió de suport educatiu, equip directiu, reunions de directors/es amb la inspectora... Tots aquests espais de reflexió i de comunicació són fonamentals per fer escola, repensar la tasca i millorar-la.

Què és allò que més tireu a faltar en la vostra tasca educativa i allò que us heu trobat i que potser utilitzareu de cara al futur?

Trobem a faltar molt: el contacte, l’atenció directa, la convivència, les eixides, les colònies, els viatges, les festes, les visites d’aprenentatge, els tallers, els ambients... són insubstituïbles. No entenem l’escola d’una altra manera. El teleaprenentatge és una part de l’aprenentatge no el tot. L’excés de pantalles i la pèrdua de contacte grupal de treball cooperatiu, per projectes, d’esport físic real i col•lectiu són un preu massa car. La vida escolar a través de la pantalla ha de ser un percentatge mínim, mai màxim. Des del meu punt de vista aquesta crisi sanitària és una de les conseqüències més negatives de la globalització, del liberalisme econòmic. Ens hem acostumat massa ràpid a la pèrdua de drets i de llibertats, a xifres de morts esgarrifoses, i veiem com hi ha greus dificultats perquè els governs arriben a acords, la qual cosa accentua les desigualtats. L’eixida al carrer no hauria de suposar un retrocés quant a drets, llibertats, reducció de desigualtats...

També les cooperatives d’ensenyament (des de les xicotetes escoles infantils fins els centres educatius més grans), com a empreses que sou, esteu patint la crisi econòmica conseqüència del confinament i el tancament dels centres escolars, com preveieu que serà l’eixida d’aquest període de confinament i la tornada a la normalitat per a la vostra escola?

Hem hagut de fer ajustos importants, que hem compartit en el consell escolar, després de fer la reunió de cooperativa, i hem tingut en compte la situació de les famílies que també ho passen malament. Hem insistit que des de casa, la nostra voluntat d’atendre-les segueix ben present. Respecte de l’eixida, tenim clar que serà complexa i hi treballem de valent. He de dir que la resposta dels socis cooperativistes, dels treballadors/es i de les famílies ha estat ben positiva.

Com ja he dit més amunt, aquesta situació ha fet que l’equip treballe de manera més que cooperativa i empàtica.